Anàlisi del videojoc Baby Explorer.

I després de tant de temps sense escriure en el blog, li torno a donar us. Aquesta vegada serà per reflexionar una miqueta sobre l’anàlisi que hem realitzat a l’assignatura de Comunicació Audiovisual i Multimèdia en Educació Infantil. És tracta d’un anàlisi de joc, el de Baby Explorer. Es pot descarregar al mercat de Android (Google Play) i la versió espanyola apareix amb el nom de Juegos Bebé Reunidos. El que ens ha incitat a seleccionar aquest videojoc és el fet que el podria descarregar qualsevol mare o, inclús, educadora o mestre per desenvolupar i aconseguir els suposats objectius que els desenvolupadors del joc promocionen. 

A trets generals, hem arribat a la conclusió que el joc és molt simple. No presenta reptes als infants i les possibilitats d’aprenentatge són poques.   

Un dels avantatges que podem remarca, i pel fet de ser un joc de la tableta, és el desenvolupament de les habilitats òcul-manuals, així com el causa-efecte: tots els jocs del Baby Explorer et donen una resposta en el moment de contacte amb el dit o la mà. Tos dos aspectes afavoreixen de forma positiva el desenvolupament i l’adquisició d’habilitats en alguns dels infants amb certes capacitats d’aprenentatge. És a dir, a un nen amb PCI que no controli bé els moviments de les mans li serà més fàcil escriure en un teclat virtual que no agafar el llapis. 

 

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Centro_infantil_san_pablo_II._Riobamba-computaci%C3%B3n.jpg

Però malgrat això, hem de tenir en compte que la tableta no deixa de ser una pantalla. Una pantalla com el Pc, com la tv, etc. Una pantalla amb la que pots interactuar en base al que han volgut els seus creadors. En definitiva, una pantalla en 2D amb la qual no podem pretendre ensenyar com és el tacte d’un eriçó o el gust d’un llimó. A més, hi ha altres aspectes que s’ensenyen però de manera incorrecta. Em refereixo a aspectes com la perspectiva prop-lluny (com en el cas d’un dels jocs del Baby Explorer, en la que mentre la boleta del menjar és fa més petita l’estanc no canvi de mesura) o els sons d’alguns animals (en el cas del joc, alguns sons es corresponen amb l’animal, altres no tenen res a veure). Per això mateix penso que és una eina que podem usar per representar i consolidar els coneixements adquirits. En el treball hem fet una proposta d’activitats en els que usem alguns dels jocs de la tableta després d’haver après els continguts en un altres context. Per exemple anar al zoo abans de jugar al joc del “zoo” el que apareixen una sèrie d’animals quasi estàtics i que en clicar reprodueixen un so determinat.

Un dels aspectes que més ràbia m’ha fet del videojoc, és la simplicitat. Tenim tendència a fer les coses de forma fàcil pels infants, sense tenir en compte que ells ho xuclen tot. Infravalorem les seves capacitats. Relaciono això amb el videojoc dient que, “el software educativo creado para ser utilizado como recurso en el aula ha seguido más la pauta del libro de texto que la del videojuego. Se han centrado más en el contenido, transmitiendo de forma lineal y poco imaginativa. El resultado es que los diseños instruccionales resultan aburridos y repetitivos” (Etxeberria, 2008).  

Tot el que he comentat està relacionat amb aspectes que he après. Aspectes dels quals me n’he adonat analitzant el joc. Segurament hagués tardat en adonar-me’n si no haguéssim fet l’anàlisi. El que sí m’ha quedat clar és que abans de fer als infants jugar un videojoc “educatiu” hem de analitzar-lo a fons i assegurar-nos de que compleix els nostres objectius i expectatives. És veritat que no podem controlar els videojocs que juguen els infants a casa però dels videojocs que duem a terme a l’aula, sí! És tracta de fer un anàlisi crític, a part de les opinions personals de cadascú de nosaltres. Potser aquest ha estat el gran aprenentatge d’aquest treball: analitzar i comentar de forma objectiva. 

Acabo aquí però us deixo un vídeo en el que podeu observar el joc. Això ajudarà a comprendre alguns dels comentaris que he fet.

Fins la pròxima!